L’oncle ha entrat a casa furiós i ha dit: és una vergonya! La mare no sabia com fer-s’ho, amunt i avall: no crides que la despertaràs, ha passat molt mala nit. Tant me fa que es desperte! Tot el poble va ple d’enraonies. Me n’he eixit del bar per no haver de suportar les mirades burletes. Va, home, no te’n passes, no és per a tant. Ja saps com és la gent, parlen fins que troben una altra xafarderia per entretenir-se. L’oncle ni l’ha escoltada. No li ho podré perdonar. Quan pense en el pare, se’m regira la panxa. Com el va poder enganyar així? La mare ha mirat al terra. Centella li ha botat als peus. Aleshores és quan s’ha adonat que jo no hi era. L’àvia està molt malalta, pobreta. Passa tot el dia al llit sense parar de tossir. La mare li frega el pit amb aquell ungüent que fa tanta olor, i li fa beure tasses d’herbes i xarops. Però no li fan efecte perquè, al punt, ja la tens vinclant-se i tossint una altra vegada, fi...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions